Actualment es calcula que hi ha 425 milions de persones diabètiques al món. Aproximadament és un 6% de la població mundial però cal sumar-li un 5% més de població diabètica no diagnosticada. Es calcula que a l’any 2.030 n’hi hagin 552 milions.

La diabetis mellitus es una malaltia metabòlica que es caracteritza per presentar unes quantitats elevades de glucosa en sang, crònica i mantinguda, per una disminució o absència de la secreció de la insulina.

La diabetis es classifica principalment en:

• Tipus 1: Sol aparèixer en la infància, adolescència i joventut. Debuta d’una manera brusca i cal tractar-se amb insulina des del moment en què es diagnostica. Es de tipus autoinmune, ja que afecta a les cèl·lules Beta del pàncrees que deixen de produir insulina. Afecta un 5% de la població diabètica.
• Tipus 2: És la més freqüent. Generalment, es manifesta a partir dels 40 anys. Es tracta del 95% de la població diabètica. Els factors predisponents es classifiquen en hereditaris i no hereditaris. Els factors no hereditaris més freqüents sobre els quals podem actuar són: la obesitat, el sedentarisme i els hàbits tòxics (tabaquisme i alcoholisme). Durant els últims 20 anys, s’ha doblat la xifra d’obessitat infantil a Espanya i n’està directament relacionat el fet que el 15% de la població espanyola sigui diabètica.

Les complicacions que pot patir una persona diabètica de llarga evolució son:

• Nefropatia: Es la causa més freqüent d’insuficiència renal crònica.
• Retinopatia: Complicació ocular causada pel deteriorament dels vasos sanguinis que irriguen la retina.
• Insuficiència cardíaca: La diabetis provoca una arterioesclerosis accelerada provocant cardiopatia isquèmica precoç i patologia de la microcirculació sangúinia.
• Neuropatía diabètica: Degeneració dels nervis perifèrics degut a la lesió microvascular diabètica. Implica pèrdua de sensibilitat i afecta a un 40% de la població als 10 anys de debutar la diabetis.
• Vasculopatía perifèrica: La claudicació intermitent o síndrome del aparador és el símptoma que produeix dolor a les cames, que es desencadenat per l’exercici i desapareix en repòs i què és degut a una obstrucció arterial crònica. La persona que ho pateix es veu obliga a aturar-se mentre camina.

Un peu diabètic o peu de risc genera una pèrdua de sensibilitat i una disminució de la quantitat de sang que arriba als teixits. Un cop apareix és irreversible, per tant el més important és la prevenció com: realitzar una inspecció diària dels peus, tenir uns hàbits de vida saludables, practicar esport amb regularitat i/o caminar 1h al dia, no caminar descalços, no tallar les ungles rodones, tenir una bona hidratació diària dels peus, utilitzar un calçat adequat i no llimar-se un mateix les callositats.

El podòleg realitza el tractament de les afeccions dels peus i intentarà evitar l’aparició d’úlceres. Si tenim els dits amb urpa és necessari realitzar una ortesis de silicona a mida per evitar les hiperpressions, tanmateix els peus que són molt plans o tenen molt de pont es important valorar l’ús d’unes plantilles fetes a mida per un podòleg especialitzat.

Es calcula que un 15% dels diabètics desenvolupen en algun moment una úlcera, dels quals 1/3 es re-ulceraran un cop curades. Les úlceres més freqüents que presenta un pacient diabètic solen ser les de tipus isquèmic degut a la falta d’irrigació, que son molt doloroses i s’han de tractar amb cura seca, i les úlceres neuropàtiques que es tracten amb cures humides i no son doloroses. Una úlcera què té més de 6 setmanes d’evolució cal revisió amb l’especialista vascular.

A més del trastorn que comporta pel pacient, és un elevat cost per la sanitat pública molt important, aproximadament de 1340 M/ a l’any. Fa 9 anys, l’Institut Català de la Salut està realitzant una campanya de prevenció dels riscs que comporta la diabetis en el peu a través de la derivació a podòlegs acreditats que realitzen una tasca de conscienciació, educació sanitària, valoració del risc i tractament amb la finalitat d’evitar l’aparició d’úlceres i disminuir conseqüentment el risc d’amputacions.

La cura dels peus dependrà en gran part del present i la futura qualitat de vida dels diabètics i la seva prevenció es imprescindible.

Rodolf Bonastre Verdaguer Col. 261
Marta Vinyals Rodríguez Col. 1744
Podòlegs